L’ICEBERG

Aniré al gra. Probablement generaré polèmica i se’m titllarà d’alarmista, apocalíptic o neuròtic —això comptant que em llegeixi algú—, però sento la necessitat imperiosa de compartir una reflexió. La independència pot esperar. La justícia social també. Una miqueta, encara que sigui. Però la Terra no. L’estem cremant, sobreexplotant, menyspreant. I n’està fins els collons. Si … Continue reading L’ICEBERG

SUPERMALCAP

​L’home que té pressa fa cua al supermercat. Al davant hi té una iaia d’uns 200 o 300 anys que remena el moneder i s’apropa cada moneda a un centímetre dels ulls abans d’entregar-la al dependent, i una parella amb el carro ple fins al damunt. La cosa va per llarg, pensa mentre fa girar … Continue reading SUPERMALCAP

Deixem-ho estar

Què, cansats? Dur això del procés, eh? Jo encara tinc cruiximents als bessons de l’última manifestació. Meridiana amunt, Meridiana avall, tu. Ara pinta el punter, ara aixeca’l, ara baixa’l, ara obre el carril, ara tanca’l, ara balla una rumba. Quin merder. I, per acabar-ho d’adobar, portem mesos intentant posar-nos d’acord entre nosaltres. Això sí que … Continue reading Deixem-ho estar

Deu ser la passa

He tingut un malson terrible. Hi havia una plaga de serps. Les primeres eren menudetes i me les he trobat al jardí, però poc a poc han anat sortint aquests rèptils llafiscosos de totes les escletxes de la casa. De l’extractor de la cuina, de sota el llit, del forat de la bústia, de la … Continue reading Deu ser la passa